Els nets del Tio Canya van a la Diada

La primera Diada que vaig sortir al carrer va ser com a periodista, ja gran. A casa no hem estat independentistes d’aquells de tota la vida. Havíem sentit les històries familiars de la guerra i del franquisme: el front, la pena de mort, la repressió, l'”hábleme usted en cristiano” i aquella frase tan típica del meu pare: “Que li donin pel cul a Espanya, que jo me’n vaig a Xàtiva!”. Hem sigut sempre molt conscients dels mals del feixisme i ens satisfeia haver-lo superat. Continua llegint

Anuncis

L’hora de decidir, amb empat o sense

El 27S la classe política catalana va desafiar un país sencer. Va plantejar un repte històric a tots aquells que l’havien exigit feia temps i a tots aquells que resaven perquè no arribés el moment de ser desafiats, els que volien evitar decidir sobre una qüestió transcendental que afectava el seu pensament polític, la seva visió de la societat i fins i tot els seus sentiments. Setmanes, mesos, d’un país en tensió, de converses polítiques en llocs i amb interlocutors impensats abans, de nervis, d’incertesa, de la gent del carrer assumint la responsabilitat que el país i la política els exigia. Continua llegint

Mi madre es independentista

Mi madre piensa en castellano. Me riñe en castellano. Escribe mayoritariamente en castellano, porque el catalán aprendió a escribirlo con una gran voluntad hace muy poquito. También grita (porque grita bastante, así de natural) en castellano, y mucho más cuando se siente atacada o siente que atacan a alguno de los suyos. Continua llegint

El món mira Catalunya

Mitjans d’arreu del món han parat avui atenció a la manifestació de la Diada Nacional. Quan només falta una setmana per al referèndum a Escòcia, la premsa internacional compara els dos casos i situa el debat sobiranista al capdavant dels reptes d’Europa.

Aquest es un repàs a les cròniques de les edicions digitals d’alguns mitjans internacionals. Fent clic a les fotos podeu accedir als articles originals. Continua llegint