Altars espontanis de la Rambla

La ciutat està tranquil·la, malgrat la tristesa que ens sentim obligats a exterioritzar per acompanyar tots els que estan patint aquests dies. Continua llegint

Anuncis

Barcelona després del dol

El “No tinc por” que se sent aquests dies a Barcelona m’emociona per la seva certesa. Perquè no només ho hem cridat, també ho hem demostrat. Des del primer minut. Tots aquells que van ajudar en tot allò que van poder, intentant salvar vides, acollint persones que necessitaven un lloc on protegir-se davant el desconcert, portant-les a casa, orientant-les si ho necessitaven, amb paraules, amb llàgrimes, amb abraçades. Tots aquells que van mantenir la calma, que van posposar la por i el dolor per complir amb el seu deure com a professionals i com a ciutadans. Tot els que van estar predisposats a respondre amb valentia i responsabilitat. Continua llegint

Carta oberta a la propietat de casa meva

Em dic Aitana Montaner i vull llogar la seva propietat. Busco casa. Millor dit, busquem casa. Som quatre: el meu marit, dos nens, de vuit i cinc anys, i jo. Ara se’n diu família enllaçada. Hem mirat pisos i cases de lloguer, tots quatre junts. El gran vol que estigui a prop del cole. El petit, que tingui banyera. Tots volem que sigui gran, clar. Qui no ho vol? Que tinguem espai per jugar, per treballar, per fer un dinar amb la família… Que puguem fer-hi vida amb certa comoditat, en definitiva. Un lloc per fer-hi casa nostra. Continua llegint

Barcelona, ciutat de les idees i de la gent

Un consistori tan fragmentat és una oportunitat històrica per fer un debat seriós a Barcelona. Un debat honest, profund i constant. El repte, un de tants, serà obrir-lo a la ciutadania. Continua llegint