OPINIÓ | Traiem les dades a passejar

Avui és el dia de treure dels calaixos els estudis sindicals per fer palesa la desigualtat entre homes i dones. Per dir que no hi ha dret i que la societat patriarcal té una estructura discriminatòria envers les dones que fa difícil avançar en el camí cap a la igualtat. I sí, és cert. Continua la lectura de “OPINIÓ | Traiem les dades a passejar”

Anuncis

OPINIÓ | Ni guapa, ni nena, ni reina

Poques coses em desperten ganes de tenir un fusell* a la mà. Però si n’hi ha una que ho fa, i molt, és l’agressió verbal i fins i tot gestual a les dones alegrement acollida i tolerada a la nostra societat. Al carrer, per exemple, hi ha individus que no tenen respecte per res, que increpen les dones amb frases barroeres i fins tot intimidatòries, tot i que ells creguin que són gracioses.

Continua la lectura de “OPINIÓ | Ni guapa, ni nena, ni reina”

Guia definitiva per anar de rebaixes

Ja són aquí les rebaixes! L’època que la classe mitjana espera en candeletes per comprar tot allò que no pot comprar a preu normal si vol arribar a final de mes. Exprem les setmanes de descomptes al màxim amb la Guia definitiva per anar de rebaixes, deu consells imprescindibles abans de sortir al carrer a cremar la targeta de crèdit (o de dèbit, molt millor). Continua la lectura de “Guia definitiva per anar de rebaixes”

reportera rossa 2015: al pot petit…

Les xifres, sí… Són tan importants! Ho posen tot al seu lloc. En cas d’empat no gaire, però en general sí. I que siguin grans! Com més grans, millor! Més impacte, més força, més potència. Doncs bé, a reporterarossa.com hi ha de tot i tot té la seva importància… Continua la lectura de “reportera rossa 2015: al pot petit…”

L’hora de decidir, amb empat o sense

El 27S la classe política catalana va desafiar un país sencer. Va plantejar un repte històric a tots aquells que l’havien exigit feia temps i a tots aquells que resaven perquè no arribés el moment de ser desafiats, els que volien evitar decidir sobre una qüestió transcendental que afectava el seu pensament polític, la seva visió de la societat i fins i tot els seus sentiments. Setmanes, mesos, d’un país en tensió, de converses polítiques en llocs i amb interlocutors impensats abans, de nervis, d’incertesa, de la gent del carrer assumint la responsabilitat que el país i la política els exigia. Continua la lectura de “L’hora de decidir, amb empat o sense”

#aprèsParis | Violència o diàleg

Aviat farà una setmana dels atemptats terroristes perpetrats per Estat Islàmic a París, en els quals van morir 129 persones. Ha passat poc temps, però França ha respost. Ha intensificat els bombardejos contra l’organització a Raqa (Síria). Llegiu l’article enllaçat fins al final i comprovareu la utilitat d’aquesta decisió. Ha abatut el cervell de l’atac en una operació policial a Saint Denis contra una cèl·lula terrorista que estava preparada per actuar. 110 policies van disparar 5.000 bales. Ha augmentat les mesures de seguretat. Tres mesos d’estat d’emergència, policies armats quan no estan de servei i manifestacions prohibides durant la Cimera del Clima. Continua la lectura de “#aprèsParis | Violència o diàleg”

¿A quién interesan las noticias?

Tal como se presentan hoy en día, las noticias interesan cada vez a menos público. Los medios tradicionales han perdido el atractivo, especialmente entre los jóvenes, y la televisión no es menos. Los Millennials británicos ven una media de 39 minutos semanales de informativos en televisión, según el Ofcom. Los jóvenes han huido de la tele, sus medios son otros. En España, un 52% usa Facebook para informarse y un 22% YouTube, según el Reuters Institute. Su Digital News Report de 2015 revela que el consumo de vídeo informativo online ha crecido del 17% al 27% en el último año. Así, los telediarios tradicionales tienen el reto de cambiar radicalmente para llegar al público del presente y del futuro. Continua la lectura de “¿A quién interesan las noticias?”

Sueldos para ir al teatro

Llego a casa después de ver ‘Autorretrato de un joven capitalista español, de Alberto San Juan. Imprescindible. Y por suerte gratis, que hace dos días ya pagué 25 euros por Amor & Shakespeare, precio con descuento por abonar una cuota anual de no recuerdo cuanto en un club cultural. Exquisita, eso sí. Id a verla también. Si el sueldo lo permite. Continua la lectura de “Sueldos para ir al teatro”

Mi madre es independentista

Mi madre piensa en castellano. Me riñe en castellano. Escribe mayoritariamente en castellano, porque el catalán aprendió a escribirlo con una gran voluntad hace muy poquito. También grita (porque grita bastante, así de natural) en castellano, y mucho más cuando se siente atacada o siente que atacan a alguno de los suyos. Continua la lectura de “Mi madre es independentista”