Els nets del Tio Canya van a la Diada

La primera Diada que vaig sortir al carrer va ser com a periodista, ja gran. A casa no hem estat independentistes d’aquells de tota la vida. Havíem sentit les històries familiars de la guerra i del franquisme: el front, la pena de mort, la repressió, l'”hábleme usted en cristiano” i aquella frase tan típica del meu pare: “Que li donin pel cul a Espanya, que jo me’n vaig a Xàtiva!”. Hem sigut sempre molt conscients dels mals del feixisme i ens satisfeia haver-lo superat. Continua llegint

Anuncis

10 motius per votar l’1 d’octubre

Vota sí, vota no. Vota no, vota sí. Però vota. Que ningú decideixi per tu quin serà el teu futur. Si dubtes, aquí tens 10 motius per sortir de casa el proper 1 d’octubre. Continua llegint

Altars espontanis de la Rambla

La ciutat està tranquil·la, malgrat la tristesa que ens sentim obligats a exterioritzar per acompanyar tots els que estan patint aquests dies. Continua llegint

Barcelona després del dol

El “No tinc por” que se sent aquests dies a Barcelona m’emociona per la seva certesa. Perquè no només ho hem cridat, també ho hem demostrat. Des del primer minut. Tots aquells que van ajudar en tot allò que van poder, intentant salvar vides, acollint persones que necessitaven un lloc on protegir-se davant el desconcert, portant-les a casa, orientant-les si ho necessitaven, amb paraules, amb llàgrimes, amb abraçades. Tots aquells que van mantenir la calma, que van posposar la por i el dolor per complir amb el seu deure com a professionals i com a ciutadans. Tot els que van estar predisposats a respondre amb valentia i responsabilitat. Continua llegint

Carta oberta a la propietat de casa meva

Em dic Aitana Montaner i vull llogar la seva propietat. Busco casa. Millor dit, busquem casa. Som quatre: el meu marit, dos nens, de vuit i cinc anys, i jo. Ara se’n diu família enllaçada. Hem mirat pisos i cases de lloguer, tots quatre junts. El gran vol que estigui a prop del cole. El petit, que tingui banyera. Tots volem que sigui gran, clar. Qui no ho vol? Que tinguem espai per jugar, per treballar, per fer un dinar amb la família… Que puguem fer-hi vida amb certa comoditat, en definitiva. Un lloc per fer-hi casa nostra. Continua llegint

Una nit als Premis Gaudí

Aquest any he anat a la gala dels IX Premis Gaudí. Amb photocall inclòs. Amb faldilla de tul i maquillatge professional. Un luxe. Una experiència nova plena de glamur, artistes del cinema (famosos i no) i una mica de postureo del que no fa mal a ningú. Continua llegint

El periodisme en temps difícils (Trump i altres)

Dels casos extrems que criden l’atenció per esperpèntics, tots en podem aprendre. Aquest vídeo, per a periodistes i no periodistes, demostra tres coses. Continua llegint

OPINIÓ | Niça ja és part d’una rutina

Passarà. Cada cop més. El neguit posterior a la notícia de l’atemptat a Niça ha estat menys intens que el que vam viure després de la matança de Brussel·les; bastant menys inesperat que el que ens van provocar els atacs a París. I veure les imatges horribles gairebé no ens regira l’estómac. Niça ja és part d’una rutina. La successió d’atemptats terroristes a Europa ens ha immunitzat. Els atemptats no ens sorprenen. Continua llegint

DATOS | Elecciones generales. 1977-2016

Un repaso a los resultados electorales desde el inicio de la democracia, con los hechos más destacados de las 11 legislaturas. La XII empieza tras las elecciones han dado una victoria difícil al PP de Mariano Rajoy. Continua llegint